Treball de tipologia fotografica

Treball de tipologia Fotogràfíca:

Aquest treball és l'últim del segon trimestre, i consisteix a escollir una tipologia fotogràfica. En el meu cas jo he triat: Girona Màgica, i m'he basat en les llegendes que ronden la ciutat de Girona i alguns llocs que semblen que transmetin màgia d'alguna manera.

-En Banyeta: He triat fer aquesta foto per la seva llegenda que és la següent: La llegenda explica que, per a la plaça del Vi, hi havia la parada d'un vell usurer que s'aprofitava molt dels gironins i, dia a dia, s'anava enriquint cada vegada més. Un bon matí, per càstig diví i expiació dels seus pecats, l'usurer va aparèixer convertit en pedra i enganxat per sempre més a la paret d'una casa de la plaça amb forma

de dimoni, volent veure-hi en les orelles que presenta unes bones banyes.

-L'arbre de Coneixement:Aquesta foto també l'he triat per la història que s'amaga al darrere: l'Arbre del Coneixement, el signe d'estar en possessió d'altes veritats, d'una saviesa per sobre del normal. Però en tota la literatura esotèrica, des de les èpoques més immemorials, hi ha una màxima sagrada: "El qui sap, calla". I seria ben curiós que en un pragmàtic Ajuntament que recapta impostos, que neteja carrers... Hi haguera representat un posseïdor d'alts secrets, d'un il·luminat coneixedor de la Tradició Primordial. No se sap qui era l'anònim picapedrer que, en rebre l'encàrrec de decorar una porta, va esculpir aquell estrany i misteriós cap"                                                              

-Església de Santa Maria: He triat fer la foto a la façana de L'església de Santa Maria, com que les estàtues expliquen diferents històries; màgiques d'alguna manera: La distribució de la iconografia de la façana és:

-Primer tram, a cada costat de la porta les escultures de sant Pere i sant Pau de l'artista Josep Maria Bohigas de l'any 1962.

-Segon tram, dintre de tres fornícules, al centre la Verge Maria i el Nen Jesús, de l'escultor Jaume Busquets de l'any 1962; a la seva dreta sant Josep i a l'esquerra sant Jaume de l'escultor Antoni Casamor de l'any 1961.

-Tercer tram, també dintre de dues fornícules hi ha sant Joan Evangelista i sant Narcís, realitzades per Domènech Fita l'any 1960.

-Les cases del riu Onyar:Aquests edificis constitueixen una de les visions més tradicionals de la ciutat.Les façanes que donen al riu Onyar en el tram de la Rambla i Argenteria, ofereixen interès per l'espontaneïtat d'un creixement continuat dels edificis de la banda oest de la Rambla, construïts com a reedificacions de les antigues construccions sobre muralla, bàsicament realitzades durant el segle passat.

-Els Banys Àrabs: són en realitat una construcció romànica del segle XII, refeta posteriorment al segle XIII.I que el rei Alfons el Cast cedí les rendes d'aquest edifici a la seu gironina. Arran del setge de 1285 foren enderrocats, de forma que el 1294 Jaume II en féu donació a Ramon de Toilà perquè els reconstruís.

Probablement al segle XVI deixaren de funcionar, i el 1618 foren adquirits per les monges caputxines per tal d'instal·lar-hi el seu convent. A partir de 1929 se n'inicià la restauració, en la qual intervingueren els arquitectes Rafael Masó i Emili Blanch.

-Gàrgoles: He triat fer una foto a una gàrgola, com que a Girona n'hi ha moltes, i de molt diferents, i també n'hi ha d'animals.Les gàrgoles van ser introduïdes per primera vegada en les catedrals d'estil gòtic, eren utilitzades per al desguàs de les catedrals, que acomiadaven l'aigua pels orificis de la boca de l'escultura.

Hi ha dues teories del seu significat:

-Representen a un dimoni fugint de l'església.

-Espècie d'espantaocells per espantar els esperits malignes.

-El Cul de la Lleona: He fet la foto a aquesta escultura per la simbologia que té tant per Girona com pels turistes: Hi ha una dita popular: si vas a, Girona has de fer un petó al cul de la lleona. És una manera fàcil d'expressar la voluntat de tornar a la ciutat, quedar-s'hi per sempre o d'aconseguir la ciutadania, i cal dir que no es considera un bon gironí qui no hagi complert el ritual. Som a l'únic lloc del món on la ciutadania s'aconsegueix d'una forma tan relativament senzilla, un petó al cul d'una lleona.

-El Mapa de París: He fet aquesta foto tot i que és una pintura difícil de trobar, és una part important de l'art Gironí. En ple centre del Barri Vell de Girona, trobem la rambla de la Llibertat. Es troba sota de les voltes. Has de mirar cap amunt per descobrir un petit tresor amagat de la ciutat, un mapa de la zona centre de París, amb l'illa de la Cité i el Louvre. Es tracta d'una pintura feta al segle XIX pel decorador gironí Salvi Camós Ventura. Aquesta pintura tan bella va ser creada amb la intenció de ser un reclam publicitari de la Merceria-Perfumeria Emperadriu, de Dolors Solana, en l'actualitat aquesta botiga ja no existeix.

                                                             

-El Pont de les peixeteries velles: Aquest pont, que travessa l'Onyar des del carrer de Santa Clara i la zona del Mercadal cap a la rambla de la Llibertat i el carrer de l'Argenteria, ha rebut diversos noms. El de peixateries velles fa referència al fet que en aquest indret i durant molts segles hi haguera les peixateries de la ciutat, o llotja del peix. També s'ha anomenat aquesta comunicació com les palanques vermelles, fent referència a un pont petit d'aquest color anterior a l'actual. L'actual construcció es va anomenar pont de ferro, denominació que no va reeixir, i es va conservar l'anterior. El pont actual va ser construït per l'empresa Eiffel et Cie. De París, constructors de la famosa torre parisenca,

-El Tarlà de l'Angerteria: He triat aquesta figura, ja que és molt coneguda Girona, i per què li dóna una mica de color al carrer. En una època en què la pesta era un dels temors col·lectius més arrelats, per les seves mortals conseqüències, un petit brot d'aquella terrible epidèmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinònim de joiers) de la ciutat de Girona.

Per a evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels seus dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també es van posar a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència.

I durant tot el temps en què els veïns es van veure obligats a romandre aïllats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment van ser amenitzades per l'actuació d'un personatge popular anomenat el Tarlà, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acròbates del circ. Per a recordar el simpàtic personatge, es va construir posteriorment un ninot que, penjat d'una barra giratòria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos.

La figura del Tarlà va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu caràcter alegre i gens protocol·lari i ha estat sempre a Girona símbol de gresca i diversió.